29 agosto 2007

Lac à la Truite

Hola guapets!!!

Venga va, torno a escriure una mica més encara que aquesta vegada serà allò bastant breu...Per començar no tinc fotos!!! (fatal, fatal, vaig perdent pistonada), però es que he d'escriure alguna cosa sobre el Lac à la Truite (ojo eh, el nom!telaaaa....), on un company del despatx em va invitar a passar el diumenge passat. És un llac que es troba al sud-est de Québec, bastant aprop de la frontera amb els Estats Units, al costat d'un poble que es diu Thetford Mines (segons el meu company de pis, "c'est laid!!!", o sigui, lleig, perquè era un antic poble miner, i poca cosa a veure...). Així que ya veieu que vaig començar amb ànimos...un poble lleig, miner, i a sobre tot semblava indicar que faria un mal temps de la òstia. Però al final...el llac era preciós!!! Per jo era megagran, tot i que els tiets del meu amic em van dir que era bastant petit comparat amb els llacs de Canadà. Però bueno, jo a la meva, emocionant-me sola! així que em van deixar fer...

Al matí es veu que el meu amic, el seu tiet i el seu cosí havien de desmontar una passarela que el seu tiet tenia sobre el llac per lligar-hi les barques (ojo eh, en kines categories mos movem...pq després digueu de jo!). Es veu que al final de l'estiu s'ha de treure la passarela aquesta de l'aigua...Així que mentrestant a jo em van facturar pq anés a donar una volta (akest va ser el principal moment de crisi, del pal "que faig jo aki!"), però com que no sempre puc tenir mala sort (bueno sí, però no és juuuuust!!), per la tarda va ser tot diferent (entre altres coses, pq em van començar a fer cas...!!).
I res, que per primera vegada vaig acabar fent canoa i caiac!! Qui m'ho havia de dir! (juanita: queda pendent la nostra excursioneta, not cregos que amb l'emoció ho he oblidat...així que ves-te comprant l'ekipage!). I res, després de tot això vam acabar el dia banyant-nos al llac (que casi em moro de la impressió amb aquella aigua tan freda!). Però anda que no va valguer la pena! I per la nit vaig dormir taaant bé!


I res, que per aquesta setmaneta ja he acabat la feina perquè demà amb els del meu pis i uns amics seus marxem a Rouyn (al nord-oest del Québec) a un festival de música emergent (on hi ha grups québécois que comencen). Ais, diuen que són 900 km de cotxe però mira, almenys veurem país tu!!! I el dilluns que ve, de tornada. Akesta vegada sí que intentaré que el tema fotos estigui més a l'altura que per l'estimat llac de la truiteta, no patiu!

* EI, PQ NO US KEIXEU... finalment he trobat una foto d'akell dia...pels que no s'ho creien...no es cap montaje com los de la Pantoja!!!!!!


Fins a la tornada, pajarillos!!!!


13 agosto 2007

Aigua gratis!!!

Eooo guapets!!!!

Ara sí que m’estic superant, eh, tornant a escriure tan aviat... però després de diverses peticions (bueno, vale, una, però no per això menys important), aquí us poso algunes de les fotos de New York. L’excursioneta va anar bé, això sí, em vaig tragar 13 precioses hores de bus per anar i “más de lo mismo” per tornar, però va valguer mooolt la pena! Seguint en la meva línia d’incidents, vaig tenir un petit problemeta a la frontera entre Canadà i Estats Units perquè em van demanar l’adreça on m’havia d’estar durant la meva visita i jo anava tan feliç que no l’havia demanat! Així que vaig passar una mica de ginye quan em van dir “madam, you can not enter to the United States without an address”, però després de contestar a tropocientes preguntes personals i ensenyar tots els meus mapes imprimits del google per localitzar el punt de trobada que m’havien dit l’Anna i el Will, em van fitxar i em van deixar continuar el viatge!

Divendres pel dematí vaig arribar a New York i vaig esperar el Will i l’Anna al Broadway Café, el nostre punt de trobada número1. Sense queixa, vaig estar 2h esperant i el senyor del cafè em va cuidar molt bé. Em va fer companyia mentre esperava i després ens va fer la broma de cobrar-nos les meves hores d’espera (que jo dubtava que fos en sèrio, però no). El primer dia, divendres, va ser dedicat a anar a deixar les maletes a casa del Mike (el germà del Will) que el pobre, amb lo atabalat que anava, va tenir l’amabilitat d’acollir-nos a casa seva, cosa que crec que no li podrem arribar a pagar mai, perquè si has de buscar un hotel a New York, poca broma!!, i després sopar a Brooklyn a la pizzeria dels crits (el cambrer anava tan espitat que asta ens feia patir) i finalment la gran pluja que ens va fotre molls a tots quan anàvem de camí cap a casa del Mike i va fer que ens haguessim de canviar de roba a l’escala per no mullar-ho tot. Això últim no li va fer gaire gràcia a la veïna...
Dissabte vam començar el matí esmorzant un “bagel” (com una rosquilla de pa de viena, però més consistent) carregat de coses. Amb l’Anna vam decidir que la millor opció era no fer el tonto i sobretot-sobretot demanar sempre l’SMALL. Però tot i la nostra tàctica, ens vam tornar faltades per acabar-nos-ho. Després de l’esmorzar visita al MoMA (Museum of Modern Art). I a la tarda vam agafar el Ferry fins a Staten Island, un viatge curtet però molt xulo, on tens una vista preciosa de Manhattan i New Jersey i passes pel costat de l’Estàtua de la Llibertat, que sempre emociona! Després de l’anada i tornada amb el ferry vam anar cap a Union Street, una plaça amb molta vidilla i on havíem quedat per anar a sopar amb la Mercè i el Marc, dos amics del Will i l’Anna que també estaven a New York.
Diumenge va ser matí a Central Park fent “tumbing o panxing”, com diu el Will, i que va estar REBÉ (com també diu el Will), sobretot si ajuntes el tumbing a l’aigua gratis, eh, Anna!! I es que a Canadà i Estats Units l’aigua és gratis, i a tots els restaurants te la porten tot just arribar. I claro, catalanes com som natros, ens va

sorprendre que donessin algo...jijij. Central Park preciós. És un parc que no diries mai que es troba dins una ciutat perquè quan hi entres és tan gran que et sents super aïllat. Els edificis desapareixen i t’oblides que estàs a New York. I per la tarda vam anar a un concert que feien en un parc de Brooklyn, dins una antiga piscina on ara no hi ha aigua. El públic estava dins de la piscina i després a dalt hi havia l’escenari. Raro, però interessant de veure. Els grups que tocaven...uf uf, no ho recordo (Will, ja sé que ho vas repetir un munt de vegades...). Sé que els que no vam veure (pq estàvem fent cua a fora) es deien “We are from Barcelona” (però no éren de Barcelona), però els altres...ai ai ai...m’ho haureu de tornar a xivar. Després del concert l’Anna i jo vam fer la nostra primera truita de patata juntes (una mica per agrair l’hospitalitat del Mike) i que va quedar, un altre cop, rebé, i a la nit vam anar fins a Times Square on hi ha els grans panels lluminosos que fins ara només havíem vist a la tele! Vaya impressió!!! És tot a lo grande, un derroche bestial d’energia i totalment innecessari però que s’ha de veure si estàs a New York!
I dilluns ja va ser el meu últim dia, si es que lo bo no pot durar sempre. Al matí vam fer un “brunch” (que és breakfast-lunch), en plan megapotent que riu-te’n del bagel de primer dia! Però s’ha de tastar tot!! Després vam anar fins al Pont de Brooklyn, a Wall Street i a visitar una llibreria megagran. I la tarda va ser en plan paseillo per Chinatown (que està ple de botigues de xinos, amb un munt d’articles d’imitació) i Little Italy (un barri ple de restaurants italians). És impressionant trobar-te coses com aquestes a dins de New York...

Vaya rollo que he fotut! Si jo també estic cansada!! Però encara m’he deixat coses per explicar perquè la veritat és que el viatge va cundir molt, sobretot gràcies als guies que teníem (el Will i el Mike). És totalment diferent quan la gent del lloc et van portant pels puestos que a ells els agraden! Vam tenir sort! I res, que la veritat és que mai podré agraïr prou a l’Anna i el Will que em donessin l’oportunitat de visitar-los perquè va ser un viatge realment intens!

I ara jo torno a estar a Québec...no sé quan tindré més notícies per contar-vos però paciència, que jo escric al mateix ritme que em bec un té...jijiji

Fins a la pròxima, pajarillos!!!

01 agosto 2007

inauguració del blog

Hola guapets!!!!

Finalment, un mes després de la meva arribada, em decideixo a escriure algo. Si es que les coses no canvien, jo segueixo tant gandula com sempre amb aquests temes... La veritat és que no sé massa què contar!! Durant aquest mes han passat taaaantes coses!!! L'arribada ja us vaig informar de que va ser una mica accidentada, i els primers dies em veia una mica del pal "estancia sin amigos" allà castigada en un raconet sense obrir la boca (pq no entenia casi res!!). Però bueno, posant-hi morro la cosa s'ha arreglat i ja podria dir que en aquest moment em trobo en situació d'integració. Si hasta he tornat a la carga amb els meus unforgettable MONOLEGS!! si si!!! aki també me'n dixen fer! oui, oui, oui, què us pensàveu??

Ah cooochi!! Continuo sent la última a l'hora de dinar!!! diuen que l'ultim és pq parla més...no sé no sé...però com que encara fa calor, no demano té, així que no cal que esperi fins que es refredi (cosa que és d'agrair per alguns)

Pues res, que aqui us poso les fotos de la setmana passada! Dimecres vam anar a l'Ile d'Orleans, que és una illa que hi ha super aprop de Québec (conectada per carretera) a veure uns focs artificials que feien de nit sobre unes cascades (molt xuli) que es diuen Chute Montmorency.

Dijous, com que una de les meves companyes de pis és ballarina (osti tu kin nivell) pues ens va regalar entrades per anar a veure el seu espectacle "Elvis Story", un musical sobre la vida de l'Elvis Presley. I finalment, el dissabte va tocar fer el guiri (obligadíssim quan un està fora de casa), i amb dos nois més de la feina vam anar a visitar la Citadelle (una fortalesa militar emmurallada, on t'expliquen les 3 èpoques principals que ha viscut la ciutat: la francesa, la britànica i la canadenca) i el Chateau Frontenac (un hotel que pareix un castell de Walt Disney), on els guies van vestits l'època i tot és molt "d'antes"


I finalment he decidit visitar New York!! Així que demà marxo cap allà amb autobús perque hi ha l'Anna (una amiga meva d'Almacelles) que està allí amb el seu nòvio per passar les vacances i com que la seva família és d'allí, ens quedem tots a casa de sa germà. Encara no sé quants dies m'hi estaré però bueno, sobre la marxa... ja us contaré!!!

Venga, i aquí us poso unes quantes fotos del cap de setmana passat i la setmana que ve ja us poso les del Nova York!!!


LOTS OF KISSES, my little pájaros!!!!